NP 24-06-2025 Xunta con Adrián Barbón
Ayeri, llunes 23 de xunu, l’Academia de la Llingua Asturiana aconceyó col Presidente del Principáu pa falar de la política llingüística a desendolcar n’Asturies nos dos años vinientes de la llexislatura y enantes de les eleiciones autonómiques de 2027.
A la xunta, celebrada na casa de la Presidencia del Principáu tres del pidimientu de la institución llingüística, asistieron tamién la Conseyera de Cultura, Política Llingüística y Deporte, Dña. Ana Vanessa Gutiérrez, y el Vicepresidente de l’Academia, D. David Guardado.
A lo llargo de la mesma, l’Academia plantegó, ente otres, estes iniciatives:
- Presentación urxente y puesta en práutica darréu d’una estratexa de midíes sistemátiques de dignificación del asturianu y del eonaviegu na vida pública, social, académica y cultural d’Asturies (plan d’actuación). La Conseyería aportó, nesti sen, documentación rellacionada coles llinies de trabayu previstes pol gobiernu que la institución valoró, en primer instancia, como interesantes y qu’habrá qu’estudiar con más fondura.
- Axilización del Mandatu-Marcu y del Contratu-Programa en rellación col usu del Asturianu na RTPA. La visión al rodiu de la importancia d’una presencia granible del asturianu y del eonaviegu na radio y televisión públiques d’Asturies ye dafechu compartida per dambes partes. L’Academia reclamó la necesidá de la creación d’una Direición de Conteníos en Llingua Asturiana, plantegamientu que’l gobiernu comparte.
- Adautación de la Llei d’Usu del Asturianu de 1998, calteniendo la base refrendada pol Tribunal Constitucional. Nesti sen, más que facer una modificación fonda, l’Academia propón el so desarrollu reglamentariu pa facela plenamente efeutiva, dexando les modificaciones o axustes de la llei pa cuestiones de calter estrictamente téunicu o pa la correición d’errores: denomación de “asturianu” en vez de “bable/asturianu”, “eonaviegu” en vez de “gallego/asturianu”, “llingua propia” en vez de “llingua tradicional”, “Academia de la Llingua Asturiana” en vez de “Academia de la Llingua del Principáu”, etc.
- Consideración estratéxica y prioritaria del asturianu en tolos planes institucionales de potenciación y desarrollu de la Intelixencia Artificial (IA). El Gobiernu informó que tal cuestión apaez nel documentu de planificación de midíes de política llingüística apurríu, mentanto que l’Academia ufiertó la posibilidá de compartir les principales exes d’actuación nesi sen dende la so propia esperiencia y conocimientos sobre la temática.
- Midíes en rellación cola meyora de la escolarización de la llingua asturiana (y del eonaviegu). L’Academia destacó, ente otres, la necesidá d’afalar los porcentaxes d’asistencia voluntaria a les aules de Llingua Asturiana, asina como un siguimientu afechiscu de les condiciones d’escolarización en toles etapes educatives. Sorrayóse, al empar, la necesidá d’ellaboración de materiales curriculares de Llingua Asturiana axustaos a la llei educativa (LOMLOE) y a los decretos curriculares del Principáu. Estes propuestes fueron bien consideraes pol gobiernu que, per otru llau, tresmitió’l so compromisu cola esixencia al Ministeriu d’Educación del llogru de la especialidá docente pal profesoráu.En resume, foi una llarga y granible reunión de la que l’Academia aguarda resultaos en feches próximes. Dambes partes alcordaron, a lo cabero, siguir cola dinámica d’intercambéu d’iniciatives y propuestes p’afondar na política llingüística qu’Asturies necesita.Uviéu, 24 de xunu de 2025
