Prueba conocencia (mayu 2016)

CONVOCATORIA DE MAYU*

L’Academia de la Llingua Asturiana, sabiendo’l fondu interés de munches persones de llograr que se reconoza la so conocencia de la llingua y manifestar asina’l so fondu amor al idioma asturianu, fadrá dos convocatories añales onde van poder evaluase diches conocencies. Nesi sen, da anuncia de les sos iniciatives pa conocimientu xeneral:

  1. Nos meses de xineru y mayu celébrense les pruebes, abiertes a toles persones interesaes.
  2. Unos quince díes enantes de les pruebes va abrise un plazu de matrícula.
  3. A les persones declaraes aptes nes pruebes citaes, l’Academia dará-yos un documentu onde s’afite la conocencia nel nivel 1 o básicu según calces siguíos por esta Institución.
  4. Les persones que nun superen les pruebes del nivel 1 podrán presentase a nueves convocatories toles vegaes que-yos pruya.
  5. Pal bon resultáu d’estes pruebes habrá tenese un dominiu básicu de les estayes que vienen darréu:
    1. ESTAYA LLINGÜÍSTICA
      1. Teoría gramatical: conocencia y dominiu del funcionamientu gramatical del asturianu y de la normativa académica.
      2. Práutica escrita: emplegu amañosu de la llingua, puestu en práutica gracies a exercicios gramaticales y de composición escrita.
      3. Práutica oral: emplegu faláu de la llingua, nuna situación real o imaxinaria, que se va valorar nuna conversación colos miembros del xuráu calificador.
    2. ESTAYA DE LLINGUA Y SOCIEDÁ
      Conocencia del allugamientu de la llingua dientro de la sociedá asturiana asina como del procesu de normalización en que ta inxerta.
  6. La prueba va tener dos partes, una escrita (dictáu, torna, exercicios gramaticales, redaición) y otra falada (conversación).

Nota. Resulta imprescindible conocer les xeneralidaes gramaticales de la llingua asturiana y los aspeutos básicos de la so normativa ortográfica (Normes ortográfiques, ALLA, Uviéu, 2012, 7ª ed. revisada; Gramática de la Llingua Asturiana, ALLA, Uviéu, 2008, 3ª ed. reimpresión).

Asina mesmo, aconséyase la llectura de testos fechos acordies cola normativa, como los asoleyaos por esta Academia.

* En resultes d’esto, el 28 de mayu de 2016 va facese la prueba semestral. El plazu de matrícula ye del 16 al 26 de mayu. Horariu de matrícula: llunes a xueves de 9:00 h. a 15:00 h. y de 16:00 h. a 19:00 h. Vienres de 9:00 h. a 14:00 h. Preciu: 12,00 €.

Al rodiu de la especialidá docente

NOTA OFICIAL: AL RODIU DE LA ESPECIALIDÁ DOCENTE DE LLINGUA ASTURIANA

 

L’Academia de la Llingua Asturiana vien siguiendo con munchu interés y fonda preocupación les noticies apaecíes apocayá nos medios de prensa escrita, radio y tv., no que cinca a la tramitación de la demanda de la especialidá docente de Llingua Asturiana pal profesoráu d’Educación Primaria y Secundaria.

La síntesis d’estes noticies plantega, per un llau, que’l Ministeriu d’Educación del Gobiernu d’España diz nun tener competencies pa facer posible tal especialidá y, per otru, que, darréu d’ello, la Conseyería d’Educación del Principáu va facer vidable la especialidá al traviés d’un decretu autonómicu (trámite nel que va participar una comisión inter-institucional con representantes cualificaos del Ministeriu y de la Conseyería d’Educación).

Énte estes anuncies, l’Academia de la Llingua Asturiana quier dexar claro lo siguiente:

  1. Resulta inaudito que’l Ministeriu d’Educación tresmita la idea de que’l tema de les especialidaes docentes nun forma parte de los sos atribuciones esclusives, darréu que ye xustamente esti Ministeriu’l que les establez, tanto pal cuerpu de Maestros d’Educación Infantil y Primaria (Real Decretu 1594/2011, de 4 de noviembre), como pal profesoráu d’Educación Secundaria (Real Decretu 1834/2008, de 8 de noviembre, desarrolláu llueu col Real Decretu 665/2015, de 17 de xunetu). Asina, a títulu d’exemplu, les especialidaes docentes n’Educación Infantil y Primaria son: Educación Infantil, Educación Primaria, Llingua Estranxera (Inglés), Llingua Estranxera (Francés), Llingua Estranxera (Alemán), Educación Física, Música, Pedagoxía Terapéutica y Audición y Llinguaxe.
  2. El Ministeriu dispón, del mesmu mou, que tamién son especialidaes docentes na Educación Primaria y Secundaria les correspondientes a les llingües propies cooficiales de les respectives comunidaes autónomes (art. 2.2 del Real Decretu de primaria y art. 2.3 del Real Decretu de secundaria).
  3. Ello quier dicir que cualquier concursu oposición y de tresllaos en cualquier comunidá autónoma española ha facese, necesaria y obligatoriamente, acordies coles especialidaes docentes fixaes pol Ministeriu d’Educación, Cultura y Deporte.
  4. Nun se contempla, nin nel ordenamientu xeneral del estáu nin nel de les autonomíes, nenguna posibilidá de crear especialidaes docentes de calter “autonómicu”. Ye dicir, nun hai funcionarios docentes en primaria y secundaria con una especialidá que nun tea fixada pol Ministeriu.
  5. La propuesta del Conseyu Escolar del Estáu (muérganu institucional que desarrolla un llabor consultivu, d’asesoramientu y propuestes al Gobiernu del estáu en rellación con los distintos aspeutos del sistema educativu español) no que cinca a la posibidá de reconocimientu de la especialidá docente de Llingua Asturiana ye que los reales decretos amiesten un apartáu que diga: Naquelles Comunidaes Autónomes nes qu’haya llingües non oficiales que tengan proteición llegal y formen parte del currículu, podrá dase tamién, a petición de la Comunidá Autónoma y según necesidades educatives, la especialidá propia de la llingua respectiva. Esta ye, xustamente, la posición que defende l’Academia de la Llingua Asturiana.

 

Darréu de lo anterior, esta institución académica pide a la Conseyería d’Educación y Cultura del Gobiernu del Principáu d’Asturies que nun contribuya, magar seya de mou involuntariu, a semar más confusión ente la comunidá educativa d’Asturies. A la escontra d’ello, l’Academia encamienta a la Conseyería que la so bona voluntá pa encalzar esta demanda hestórica empobine a una negociación seria y rigurosa coles próximes autoridades educatives del Estáu que lleve a un cambéu, nel sentiu propuestu, de los decretos d’especialidaes. Sedría llamentable dexar pasar una oportunidá que vien sofitada, ente otres instituciones y coleutivos, polos sindicatos mayoritarios de la educación pública n’Asturies, poles asociaciones de padres y madres con más implantación na nuesa comunidá, pola Xunta Xeneral del Principáu d’Asturies, pola Xunta de Personal Docente non universitariu, pol Conseyu Escolar del Principáu y, como viemos enantes, pol propiu Conseyu Escolar del Estáu.

Y una consideración cabera más: toos estos y otros problemes que torguen el normal allugamientu normativu de la llingua asturiana y la so dignificación nun desapaecerán dafechu mentantu l’idioma de los asturianos nun algame l’estatus, xurídicu y constitucional, d’oficialidá.

Uviéu, a 19 díes andaos del mes de xineru de 2016.

ACADEMIA DE LA LLINGUA ASTURIANA

Xunta con representantes de Miranda del Douro

El presidente de la Cámara Municipal de Miranda del Douro, Artur Nunes, xunto col vicepresidente de l’Associaçon de la Lhéngua i Cultura Mirandesa, Mario Correia, tuvieron esti miércoles 23 d’avientu una xunta de trabayu cola direición de l’Academia de la Llingua Asturiana nel llar de la institución.

Nesta xunta tratáronse importantes aspeutos venceyaos a la collaboración ente les dos instituciones, darréu del pautu robláu’l pasáu 20 de xunu en Miranda del Douro. L’axenda d’actividaes comunes pal exerciciu 2016 daráse a conocer en próximes feches.

CULTURES. Revista Asturiana de Cultura

Cultures. Revista Asturiana de Cultura. nu 19 (2015) Uviéu, ALLA.
Nuevu númberu de la Revista de Cultures de l’Academia de la Llingua. Nella úfrense artículos d’estremáu calter de Roberto González-Quevedo («Paisax y cultura n’Asturies (II). Los oratorios como oxetivación d’idees y valores»), Manuel Francisco Matarín Guil («Las ermitas de ánimas de la comarca de los ríos Andarax y Nacimiento (Almería)»), Xuan Pedrayes Obaya («Catálogu de los oratorios en Conceyu Villaviciosa»), Ramsés Ilesies Fernández & Xosé Antón Fernández «Ambás» («Aguilandeiros de San Xuan en Villapañada (Grau)»), Carme Pedrayes Toyos («Vezos y creyencies en conceyu Villaviciosa»), Roberto González-Quevedo («Categorización de cultura ya naturaleza nos cuentos populares d’animales»). La revista sigue cola «Faza d’histories de vida» colos trabayos de Milio’l del Nido («Mio tíu Milio») y Pepe Monteserín («Pa vaques, le mio hermanu» y «L’octavu pasaxeru»). El númberu zárralu la estaya «Reseñes» de Juan Alfonso Fernández García («En Ca’l Gaiteiru o l’entamu de la reconstrucción historicista de la gaita n’Asturies»).