Reedítase’l primer númberu de la coleición Testos de recoyida oral

El títulu Cuentos de tradición oral d’El Cuartu los Vaḷḷes, de Marta López Fernández, llegó a la so segunda edición el pasáu añu 2022. Esta obra, espublizada la primer vez en 2005, echó a andar la coleición na que Academia de la Llingua Asturiana quixo atropar la bayura de la lliteratura de tresmisión oral n’Asturies, Testos de recoyida oral.

Con esta reedición cúbrese la demanda d’esti númberu, escosáu dende va dellos años, y refuérzase la idea que s’espunxo na primer tirada, el trabayu recopilatoriu de campu ye ún de los que tien más continuidá nel tiempu dientro l’ámbitu investigador de la cultura asturiana, pero que siempre ye merecedor de mecanismos d’espardimientu y publicación. D’esta miente, cola reactivación de la coleición, tamién se quier facer un llamáu a qu’etnógrafos y recopiladores vean nestes publicaciones la reconocencia d’un llabor imprescindible pa la cultura y les llingües d’Asturies.

Llibrería Llingüística llega al so númberu 31

Llibrería Llingüística, una de les coleiciones con más percorríu de l’ALLA, llega al so númberu 31 con El sistema temporal en asturianoleonés: el habla de Somiedu, de Helmut Brammerts.

Col espublizamientu d’esta obra, l’Academia aprovecha pa facer un anovamientu nel diseñu y el formatu de la coleición cola fin de facer d’estos llibros ferramientes calidables y fáciles de remanar pa llectores ya investigadores.

Helmut Brammerts (1939, Mechernich) ye un filólogu alemán, especialista nel área del deprendimientu y la enseñanza de llingües. Dende 1969, añu nel qu’entró como investigador na Ruhr Universität de Bochum onde trabayó, hasta la so xubilación en 2004, nos ámbitos de les llingües romániques, la llingüística y la didáutica de la enseñanza d’idiomes. Dientro d’esti campu últimu ta especializáu, más concretamente, nes estayes del deprendimientu autónomu d’idiomes en tándem y del asesoramientu del deprendimientu. Destaca’l trabayu y la investigación al traviés del Programa Tándem ente la Universidá d’Uviéu y la Ruhr Universität de Bochum.

N’El sistema temporal en asturianoleonés: el habla de Somiedu fai una aportación a la filoloxía asturiana seique más valiosa por ser un trabayu escritu en 1969, espeyando l’estáu de la llingua d’hai güei más de mediu sieglu y analizando fondamente los precedentes científicos de la dómina. L’autor realiza, nuna primer parte de la investigación, un informe críticu sobre l’usu de los tiempos verbales n’asturianu, a traviés de los estudios dialeutales del momentu. Darréu, adiéntrase y estudia’l sistema temporal de la fala de Somiedu valiéndose de les grabaciones magnetofóniques que fixo en dellos llugares del conceyu de Somiedu nel añu 1965. A lo cabero del trabayu, l’autor amiesta la trescripción de dalgunes d’elles, reproducíes facsimilarmente nesta edición, como amuesa de testos dialeutales d’esta zona del occidente d’Asturies.

La poeta Lourdes Álvarez, Premiu Nacional de Lliteratura Asturiana na so tercer edición

Siguiendo les bases públiques del Premiu Nacional de Lliteratura Asturiana, l’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA) fai anuncia del fallu coincidiendo cola fin de xineru. El Xuráu, presidíu pol Presidente de l’ALLA, Xosé Antón González Riaño, tuvo amás formáu por: los miembros de númberu de la institución Ana María Cano, Xosé Ramón Iglesias y Carmen Muñiz; los profesores de la Universidá d’Uviéu Carmen Alfonso y Leopoldo Sánchez; el Premiu Nacional de 2020 Xuan Xosé Sánchez Vicente; y, faciendo de secretariu, Antón García, Direutor Xeneral de Política Llingüística, en representación del Gobiernu del Principáu d’Asturies.

Nel acta, el xuráu xustificó d’esti xeitu la decisión de concede-y el Premiu Nacional a Lourdes Álvarez: “Pola calidá d’una obra poética singular desarrollada ensin priesa, perriba de modes y corrientes, que crea un mundu lliterariu orixinal y propiu. Un mundu envueltu en tristura y sentimientu, pero qu’escuende, al empar, una voz fuerte qu’alluma la historia y el destín de la muyer. Una obra escrita siempres nuna llingua mui bien ellaborada, basada nel ciñu y el procuru col qu’escueye y afalaga unes pallabres que son a crear un mundu propiu que tresciende la realidá y que, ensin dulda, constitúi una perfeuta amuesa del valir estéticu y creativu de lo meyor de la lliteratura asturiana de güei”.

El Premiu Nacional de Lliteratura, amás del correspondiente medayón conmemorativu y la edición d’un llibru de síntesis de la so obra, cuenta con una dotación económica de 5000 euros. Siguiendo’l vezu de les dos primeres ediciones, Lourdes Álvarez recibirá públicamente’l so gallardón dientro de los actos del Día de les Lletres Asturianes, previstos pa la tarde del 5 de mayu, nel Teatru Campoamor.

L’Academia de la Llingua Asturiana anuncia la vuelta al horariu de tarde del Día de les Lletres Asturianes

L’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA) fixó’l xueves 26 de xineru, en Xunta Ordinaria de la institución, la data pa la celebración del Día de les Lletres Asturianes. Superada la situación pandémica, l’Academia quier que nesti 5 de mayu se recupere dafechu la normalidá, volviendo al Teatru Campoamor na tarde del vienres.

Sicasí, l’Academia presenta una novedá nel horariu, motivada por razones informatives y organizatives, al tar previsto que los actos emprimen a les 7 de la tarde. Nes selmanes vinientes, l’ALLA va siguir trabayando na programación del Día de les Lletres Asturianes, que va conocese definitivamente nel mes d’abril.

Obres premiaes nel Certame d’investigación y finalistes de la Olimpiada escolar de redaición

Depués d’ocho años, los Concursos de l’Academia volvieron a convocase encadarmaos en dos categoríes: el Certame d’investigación, con delles modalidaes, y la Olimpiada escolar de redaición «Urbano Rodríguez».

Dempués d’aconceyar los correspondientes xuraos el día 29 de payares, les distinciones del Certame d’Investigación son:

  • Concursu de recoyida de material toponímico oral. Dos accésits pa los trabayos Toponimia de la parroquia de Peñaflor (Grau), de Xabiel Fernández García, y Toponimia menor de la parroquia de Caldueñu (Llanes), de Lena Valladares Llavona.
  • Concursu de propuestes de terminoloxía especializada. Un accésit pa TermAst: Videoxuegos, de Víctor Suárez Piñero.
  • Concursu «Xosé Bolado» de recoyida de material lliterario inédito anterior a 1970. Un primer premiu pa Nel corazu de casina (1932-1934) de Fernán Coronas, d’Adrián Martínez Expósito.
  • Concursu de recoyida, trescripción y estudiu de testos orales. Un primer premiu y un premiu especial p’Averamientu a la caracterización del asturianu de La Güeria Carrocera (Samartín del Rei Aurelio), de Claudia Elena Menéndez Fernández.
  • Concursu de documentalismu sociocultural curtiu. Un primer premiu pa Indianos d’azucre, de Pablo Cueto Parcero.

Pel so llau, l’alumnáu finalista de la Olimpiada escolar de redaición ye:

  • Nel Concursu de Primaria:CP Martimporra (Martimporra, Bimenes): Fabián Montes Escobar, Gadea Iglesias Coto, Valeria Riestra Valdés y Adrián González Pidal.
    CP San Claudio (San Cloyo, Uviéu): Daniela González Villota y Diego Menéndez Fernández.
  • Nel Concursu de Secundaria y Bachilleratu:IES Santa Bárbara (La Felguera, Llangréu): Xulia Antuña Ezama, Lucía Doce Ruiz, Alberto Antuña Ezana y Vidal Quidiello Menéndez.
    IES Peñamayor (Nava): Naira Suárez Sánchez y Favila Velasco Benavides.
    IES Pravia (Pravia): Nerea Menéndez Martínez y Carla Bote Solar.
    CPEB Cabañaquinta (Cabanaquinta, Ayer): Álvaro Ordóñez Ordóñez.

El llar social de l’Academia de la Llingua Asturiana va acoyer, el 21 d’avientu, la final de la Olimpiada escolar de redaición y la entrega de premios del Certame d’investigación.