Asoléyase’l númberu 15 de «Ciencies. Cartafueyos de Ciencia y Teunoloxía»

Asoléyase’l númberu 15 de «Ciencies. Cartafueyos de Ciencia y Teunoloxía»

La revista Ciencies. Cartafueyos Asturianos de Ciencia y Teunoloxía tien, dende 2011, l’oxetivu d’esparder na sociedá asturiana los avances ya investigaciones científiques y teunolóxiques col emplegu de la llingua asturiana y con una perspeutiva divulgadora y rigorosa que favoreza la comprensión de los temes per parte de los llectores interesaos nestos ámbitos.

L’interés de la revista allúgase n’apurrir conocimientos científicu-téunicos a la sociedá y, n’especial, a los enseñantes d’asturianu nos estremaos niveles educativos. D’esta miente, tamién ye de solliñar l’interés que tien la publicación p’agrandar el vocabulariu científico-téunicu de la llingua asturiana.

Esta revista da un accesu abiertu darréu al so conteníu, basáu nel principiu de qu’ufiertar al públicu un accesu llibre a les investigaciones ayuda a un mayor intercambéu global de conocimientu.

Nesti númberu 15:

  • Francisco Argüeso Gómez, caderalgu del Área de Matemática Aplicada de la Universidá d’Uviéu, abre’l númberu col artículu «Los númberos primos. Teoremes y conxetures». Consulta l’artículu nesti enllaz: https://reunido.uniovi.es/index.php/CCACT/index
  • El médicu neurofisiólogu del HUCA, Xesús González Rato, amplía otres de les sos publicaciones sobre los trestornos del sueñu con «La narcolepsia na etapa infantil y xuvenil». Consulta l’artículu nesti enllaz: https://reunido.uniovi.es/index.php/CCACT/article/view/23812
  • José Ramón Obeso, caderalgu d’Ecoloxía de la Universidá d’Uviéu, en «¿Ú tán les coraes del planeta?» desplica que la idea del pulmón verde ye incompleta y cuenta ónde tán verdaderamente les coraes qu’ayuden a respirar al nuesu planeta. Consulta l’artículu nesti enllaz: https://reunido.uniovi.es/index.php/CCACT/article/view/23813
  • El cuartu artículu de Ciencies vien de mano d’un grupu d’investigadores de la Universidá d’Uviéu. Ángeles Fernández González, caderalga de Cristalografía y Mineraloxía; Begoña Fernández Pérez, profesora del Departamentu de Ciencia de los Materiales ya Inxeniería Metalúrxica; Antonio Marqués Sierra, del ISRULAB y del ICTEA, y Noemí Guallar Machín, graduada en Xeoloxía y Máster en Recursos Xeolóxicos ya Inxeniería Xeolóxica pola Universidá d’Uviéu, faen un fondu estudiu de la contaminación del agua pola actividá minera nel artículu «El llixiviáu d’arsénicu nes escombreres de les mines de mercuriu en Ḷḷena». Consulta l’artículu nesti enllaz: https://reunido.uniovi.es/index.php/CCACT/article/view/23814
  • L’inxenieru agrícola y Ex-xardineru mayor del Conceyu Xixón, Xuan Carlos Martínez Sánchez, fala en «Naturalización urbana y dellos exemplos en Xixón» de la historia del axardinamientu y de la implantación de lo natural no urbano usando a Xixón como exemplu. Consulta l’artículu nesti enllaz: https://reunido.uniovi.es/index.php/CCACT/article/view/23815
  • Zarren el númberu 15 de Ciencies Antonio Torralba-Burrial, del Departamentu de Ciencies de la Educación y l’INDUROT de la Unversidá d’Uviéu; Eduardo Cires, del Departamentu de Bioloxía d’Organismos y Sistemes (Botánica) y tamién del INDUROT de la Universidá d’Uviéu, y Sergio Pérez-Ortega, del Departamentu de Micoloxía del Real Xardín Botánicu de Madrid y del CSIC. Estos autores, nel artículu «Los lliques urbanos como ferramienta pa la reflexón educativa al rodiu de la calidá del aire na nuesa ciudá. Un ensayu n’Uviéu», faen un repasu pel éxitu de los programes de collaboración ciudadana na investigación científica de los lliques y la contaminación nes ciudaes. Consulta l’artículu nesti enllaz: https://reunido.uniovi.es/index.php/CCACT/article/view/23816

¿Quies tar enteráu de toles anuncies de Ciencies y de l’ALLA? Soscríbite nesti enllaz: https://cutt.ly/ktrwWpVn

¿Cómo espublizar en Ciencies?

La revista Ciencies tien abiertu’l plazu de receición d’artículos tol añu.
Los artículos que se presenten a evaluación editorial tienen que tener un tonu y una redaición de calter divulgador ensin sacrificar información relevante pa la tresmisión de les idees, datos o resultaos d’una investigación. Utilice de guía los artículos yá espublizaos nos númberos anteriores.

Pa la receición d’unvios manda’l to artículu al corréu llingua@alladixital.org.

Asoléyase’l númberu 133 de la revista Lletres Asturianes

Asoléyase’l númberu 133 de la revista Lletres Asturianes

El númberu 133 de Lletres Asturianes (LLAA), correspondiente al mes d’ochobre del añu 2025, agospia artículos qu’estudien aspeutos paleográficos, sintáuticos, traductolóxicos y lliterarios, amás de perspeutives de xéneru. Estes contribuciones, de gran valir, faen por enanchar el corpus de la publicación y de los estudios sobre la llingua y la lliteratura asturianes.

Resume de conteníos:

Trabayos d’investigación

    • El Fuero Juzgo de la Biblioteca Estatal de Baviera: cuestiones de datación y llocalización, Elena E. Rodríguez Díaz
    • El asturiano y el inglés en contraste: sobre los temas suspendidos, Julio Villa-García
    • Evolución de la investigación sobre les actitúes llingüístiques n’Asturies: una revisión sistemática, Roberto Avello-Rodríguez y Alberto Fernández Costales
    • Tornar a Queneau: otru exerciciu d’estilu. Llendes de la traducción, Carmen Muñiz Cachón
    • Una güeyada a la traducción al asturianu de testos dramáticos, Antón Caamaño Vega
    • Averamientu a la contribución narrativa de les muyeres en Lliteratura: Revista Lliteraria Asturiana, Noelia López Rodríguez y Gonzalo Llamedo-Pandiella

D’otramiente

    • ­Cantares d’amor y guerra: un averamientu mayor a la figura de Gaspar García Laviana y la so obra poética y social dende la traducción al asturianu, Lourdes Álvarez García

Reseñes bibliográfiques

    • ­A terra domestica ad verba inlustranda. Homenaje al profesor Javier Terrado Pablo. Calero, M.ª A, Rizos, C. & Selfa, M. (Coords.) (2025). Quaderns de sintagma 5. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida-Departament de Filologia i Comunicació. 363 pp., Toribio Fuente Cornejo
    • La Llingua Asturiana: Distintividá, Identidá y Oficialidá/The Asturian Language: Distinctiveness, Identity, and Officiality, Corral-Esteban, A. (Ed.) (2025). Berlin, Bruxelles, Chennai, Lausanne, New York, Oxford: Peter Lang. 320 pp., Isabel Álvarez-Sancho
    • Estudios asturianos en el siglo XXI, Álvarez-Sancho, I., Lamar-Prieto, C. & Villazón-Valbuena, M. (Eds.) (2025). Uviéu: Ediciones Trabe. 214 pp., Marta López Fernández
    • Género, sociedad e historia en los nombres de lugar: una mirada panhispánica / Xéneru, sociedá ya historia nos nomes de llugar: una güeyada panhispánica. Fuente-Cornejo, T. & Cano-González, A. M.ª (Eds.) (2025). Uviéu: Universidá d’ Uviéu; Academia de la Llingua Asturiana. 387 pp., Gonzalo Navaza Blanco

Consulta’l númberu completo equi: https://reunido.uniovi.es/index.php/Lletres/index

IV Premiu Nacional de Lliteratura Asturiana (2026)

IV Premiu Nacional de Lliteratura Asturiana (2026)

L’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA) entama’l IV Premiu Nacional de Lliteratura Asturiana 2026 pa facer reconocencia pública del llabor normalizador que representa la creación lliteraria y del papel fundamental que xueguen los y les escritores en llingua asturiana nel caltenimientu de la cultura d’Asturies. Les candidatures habrán apurrise a l’Academia enantes del día 12 d’avientu de 2025.

Bases del IV Premiu Nacional de Lliteratura 2026 (n’asturianu)

Bases del IV Premiu Nacional de Lliteratura 2026 (n’eonaviegu)

L’Academia sigue col ciclu «Alcuentros na ALLA» cola expresidenta de la institución, Ana María Cano González

L’Academia sigue col ciclu «Alcuentros na ALLA» cola expresidenta de la institución, Ana María Cano González

El 15 d’ochobre de 2025, a les 19:30 h, el llar de l’Academia de la Llingua Asturiana acueye a la expresidenta de la institución y caderalga emérita de filoloxía románica de la Universidá d’Uviéu, Ana María Cano González. Nesta segunda edición de los «Alcuentros na ALLA», la protagonista va falar del llabor filolóxicu de la institución pa, dempués, tener un espaciu d’alderique col públicu sobre’l trabayu y la esperencia d’esa estaya fundamental na institución.

Estos Alcuentros busquen abrir l’Academia a la comunidá, espardiendo y desplicando d’una manera más específica y personal el llabor históricu y de futuru de la institución y de los sos integrantes. Tienen una frecuencia trimestral y el llugar d’alcuentru ye’l propiu llar de la institución.

L’accesu ye llibre hasta completar l’aforu de 30 persones